1.  Les separacions mínimes de l’edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la, a les llindes laterals i entre edificacions d’una mateixa parcel·la, són les establertes en cada cas en aquestes Normes.
Aquestes separacions són distàncies mínimes a les quals poden situar‑se l’edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la distància menor fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la llinda de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d’edificació, inclosos els cossos sortints. A determinades zones es fixen valors mínims absoluts.
La separació entre dos cossos d’edificació independents, situats dins d’una mateixa parcel·la, es regula per la distància mínima que hi ha entre cada edificació i els cossos d’edificació propers que estan construïts i que siguin els més alts. Així mateix s’estableixen valors mínims a aquestes separacions d’algunes zones.

2.  Els soterranis resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d’habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les llindes de parcel·la, excepte si es tracta de la part que serveix per donar accés des de l’exterior als usos permesos als soterranis i sempre que aquesta part no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure. En qualsevol altre cas, s’ajustarà al que disposa l’article 249.

1. Es permet en aquest tipus d’ordenació la construcció d’edificacions o cossos d’edificació auxiliars al servei dels edificis principals, amb destinació a porteria, garatge par­ticular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestidors, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d’altres anàlogues, com també barbacoes, terrasses, pèrgoles o galeries.

2.  La construcció d’edificacions auxiliars s’ha d’ajustar al que estableix la regulació de cada zona, i si escau, al que disposa el pla general o el pla parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les llindes de parcel·la.

3.  Les construccions auxiliars han de respectar els límits màxims d’ocupació dins del percentatge d’ocupació principal de parcel·la, edificabilitat i alçada establerta per a les diferents zones.
Les construccions auxiliars no podran envair les franges de separació a les llindes de parcel·la llevat que es tracti de substitució de terres rebaixades cas en el qual s’haurà de condicionar la coberta com a jardí. Excepcionalment es podran admetre construccions auxiliars aparionades, pertanyents a dues parcel·les contigües, adossades a alguna de les llindes i sense que puguin envair la franja adjacent a les alineacions oficials; el caràcter aparionat d’aquestes construccions auxiliars s’ha d’establir per escriptura pú­blica.

4.  Les piscines descobertes i pistes esportives, que tenen la consideració de construccions auxiliars, podran situar‑se lliurement a la parcel·la excepte a la franja adjacent a les alineacions oficials. Els elements funcionals associats a aquestes instal·lacions com: trampolins, pals, xarxes de protecció, bàculs d’il·luminació, etc., tindran limitada l’alçada a les llindes de les parcel·les equivalentment a l’alçada màxima establerta per a les tanques.

1. Les tanques amb front a vials públics, dotacions i espais verds, es regularan, pel que fa a alçades i a materials, de conformitat amb les disposicions establertes per a cada zona o sector en què es divideixi, a les ordenances del Pla Par­cial o Especial.

2.  Les tanques amb front a espais públics hauran de subjectar‑se en tota la seva llargària, a les alineacions i rasants d’aquests; tanmateix, en determinats casos, es permetrà tirar‑les enrera o recular‑les en part, amb la finalitat de relacionar millor l’edificació principal o les edificacions auxiliars amb l’alineació del vial. En aquests casos, l’espai intermedi entre edificació i alineació públi­ca, haurà de mantenir‑se, sistematitzat amb jardineria, a càrrec del propietari d’aquest sòl.

3.  L’alçada màxima de les tanques opaques a les llindes restants en cap cas podrà depassar l’alçada d’1,50 m., amidats des de la cota natural del terreny a l’esmentada llinda, i podran elevar‑se fins a un màxim de 2,50 m. sobre aquest punt, amb reixes, tela metàl·lica o elements calats.

Per a les parcel·les amb pendent superior al 30 per 100, que estiguin situades a zones per a les quals és obligat aquest tipus d’ordenació, regiran les variacions del percentatge d’ocupació permès següents:

Del 30 al 50 per 100, es disminueix en 1/3.
Del 50 al 100 per 100, es disminueix en 1/2.
Més del 100 per 100, es prohibeix l’edificació.
En els casos en què sigui imprescindible l’anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

1a. Les plataformes d’anivellament tocant a les llindes no podran situar‑se a més d’1,50 m. per damunt o a més de 2,20 m. per sota de la cota natural de la llinda.

2a. Les plataformes d’anivellament a l’interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar‑se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base. traçats des de les cotes, per damunt o per so­ta, possibles a les llindes. Els murs d’anivellament de terres a les llindes no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,50 m. per damunt de la cota natural de la llinda ni a una alçada superior a 2,20 m. per sota de la cota natural de la llinda. Els murs interiors de contenció de terres no podran depassar, en la part vista, una altura de 3,70 m.

Imatges en el Annex IV de les Ordenances d'Edificació.